Celebracions des de 8TV

DIJOUS SANT: *18.30 h, Missa de la Cena del Senyor. (Televisió:

8TV)

DIVENDRES SANT *17.00 h, Celebració de la Passió del Senyor. (Televisió: 8TV )

DISSSABTE SANT: VETLLA PASQUAL: *19.00 h (Televisió: 8TV)

DIUMENGE DE PASQUA: *12.00 h, Missa i benedicció papal. (Televisió: 8TV)

Celebracions des del Vaticà:

Seran presidides pel Papa Francesc. Es podran seguir per: la 2 de TVE, la TRECE i, per internet, a Vatican New (a través del canal deYouTube o directament en enllaç: https://youtu.be/3NoLUOlSshY).

Diumenge de Rams, 5 d’abril

11 h: Missa de Diumenge de Rams

Dijous Sant, 9 d’abril

18 h: Missa de la Cena del Senyor

Divendres Sant, 10 d’abril

18 h: Celebració de la Passió del Senyor

21 h: Via crucis

Dissabte Sant, 11 d’abril

21 h: Vetlla Pasqual

Diumenge de PASQUA, 12 d’abril

11 h: Missa de Diumenge de Pasqua (+ benedicció Urbi et orbi)

Celebracions des de Montserrat: Des de Ràdio Estel, la xarxa de TV locals, TV3 i, per internet, des de Montserrat Ràdio TV

(MRTV): www.montserratcomunicacio.cat.

Diumenge de Rams, 5 d’abril.

7.30h Laudes (MRTV i Ràdio Estel)

11h Benedicció dels Rams i Missa conventual (MRTV, Xarxa de TV

Locals i TV3)

18.45h Ofici de Vespres (MRTV)

Dijous Sant, 9 d’abril

7.30h Ofici de Laudes (MRTV i Ràdio Estel)

18.30h Missa de la Cena del Senyor (MRTV i Xarxa de TV Locals)

Divendres Sant, 10 d’abril

8h Ofici de Lectura i Laudes (MRTV i Ràdio Estel)

17h Celebració de la Passió del Senyor (MRTV i Xarxa de TV Locals)

Dissabte Sant, 11 d’abril

8h Ofici de Lectura i Laudes (MRTV i Ràdio Estel)

18h Ofici de Vespres (MRTV)

22.10h Vetlla Pasqual (MRTV, Xarxa de TV locals i Ràdio Estel)

Diumenge de PASQUA, 12 d’abril

8.30h Ofici de Laudes i Regina Caeli (MRTV i Ràdio Estel)

11h Missa del Dia de Pasqua (MRTV, Xarxa de TV Locals i TV3)

18.45h Ofici de Vespres (MRTV)

Retransmissions en directe des de la Catedral de Girona, en streaming, a través del canal de YouTube del Bisbat de Girona.

Diumenge de Rams, 5 d’abril

11 h: Missa de Diumenge de Rams

A través de www.youtube.com/BisbatGirona o directament a https://youtu.be/utgxQSYIi4g

Dimarts Sant, 7 d’abril

17 h: Missa Crismal

A través de www.youtube.com/BisbatGirona o directament a https://youtu.be/twBpjpka5fw

Dijous Sant, 9 d’abril

19 h: Missa de la Cena del Senyor

A través de www.youtube.com/BisbatGirona o directament a https://youtu.be/n5JmQpMzDE

Divendres Sant, 10 d’abril

17 h: Celebració de la Passió del Senyor

A través de www.youtube.com/BisbatGirona o directament a https://youtu.be/asoOyKJI_1g

Dissabte Sant, 11 d’abril

21 h: Vetlla Pasqual

A través de www.youtube.com/BisbatGirona o directament a https://youtu.be/2J9cDZSzBw

Diumenge de PASQUA, 12 d’abril

11 h: Missa de Diumenge de Pasqua (+ Benedicció Apostòlica) A través de www.youtube.com/BisbatGirona o directament a https://youtu.be/3h4jTYSAMi0

Pregària del Papa Francesc a St. Pere del Vaticà, amb motiu del Covid-19

PREGÀRIA DEL PAPA FRANCESC EN TEMPS D’EPIDÈMIA

“Al capvespre” (Mc 4,35). Així comença l’Evangeli que hem escoltat. Des de fa algunes setmanes sembla que tot s’ha enfosquit. Denses tenebres han cobert les nostres places, carrers i ciutats; s’han anat apoderant de les nostres vides omplint tot d’un silenci que ensordeix i un buit desolador que paralitza tot al seu pas: es batega en l’aire, se sent en els gestos, ho diuen les mirades. Ens trobem espantats i perduts. Com els deixebles de l’Evangeli, ens ha sorprès una tempesta inesperada i furiosa. Ens hem adonat que estàvem en la mateixa barca, tots fràgils i desorientats; però, al mateix temps, importants i necessaris, tots cridats a remar junts, tots necessitats de confortar-nos mútuament. En aquesta barca, hi som tots. Com aquells deixebles, que parlen amb una única veu i amb angoixa diuen: “Ens enfonsem” (cf. v. 38), també nosaltres hem descobert que no podem seguir cadascun pel nostre compte, sinó només junts.

És fàcil identificar-nos amb aquesta història. Allò que és difícil és entendre l’actitud de Jesús. Mentre els deixebles, lògicament, estaven alarmats i desesperats, Ell romania en popa, a la part de la barca que primer s’enfonsa. I, què fa? Tot i l’enrenou i el bullici, dormia tranquil, confiat en el Pare -és l’única vegada en l’Evangeli que Jesús apareix dormint-. Després que el despertessin i que calmés el vent i les aigües, es va dirigir als deixebles amb un to de retret: “Per què teniu por? Encara no teniu fe?” (v. 40).

Intentem entendre-ho. En què consisteix la manca de fe dels deixebles que es contraposa a la confiança de Jesús? Ells no havien deixat de creure en Ell; de fet, el van invocar. Però vegem com l’invoquen: “Mestre, no et fa res que ens enfonsem?” (v. 38). No et fa res: van pensar que Jesús es desinteressava d’ells, que no els prestava atenció. Entre nosaltres, en les nostres famílies, el que fa més mal és quan sentim dir: “És que no t’importo?”. És una frase que fereix i desferma tempestes al cor. També haurà sacsejat Jesús, perquè a Ell li importem més que a ningú. De fet, un cop invocat, salva els seus deixebles desconfiats.

La tempesta desemmascara la nostra vulnerabilitat i deixa al descobert aquestes falses i supèrflues seguretats amb les quals havíem construït les nostres agendes, els nostres projectes, rutines i prioritats. Ens mostra com havíem deixat adormit i abandonat allò que alimenta, sosté i dóna força a la nostra vida i la nostra comunitat. La tempesta posa al descobert tots els intents d’encaixonar i oblidar el que ha nodrit l’ànima dels nostres pobles; totes aquelles temptatives d’anestesiar amb aparents rutines “salvadores”, incapaços d’apel·lar a les nostres arrels i evocar la memòria dels nostres avis, privant-nos així de la immunitat necessària per fer front a l’adversitat.

Amb la tempesta, ha caigut el maquillatge d’aquests estereotips amb què disfressàvem els nostres egos sempre pretensiosos de voler aparentar; i ha deixat al descobert, una vegada més, aquella (beneïda) pertinença comuna de la qual no podem ni volem evadir-nos; aquella pertinença de germans.

“Per què teniu por? Encara no teniu fe?”. Senyor, aquesta tarda la vostra Paraula ens interpel·la i es dirigeix a tots. En el nostre món, que Tu estimes més que nosaltres, hem avançat ràpidament, sentint-nos forts i capaços de tot. Cobdiciosos de guanys, ens hem deixat absorbir per allò material i trastornar per la pressa. No ens hem aturat davant les teves crides, no ens hem despertat davant guerres i injustícies del món, no hem escoltat el crit dels pobres i del nostre planeta greument malalt. Hem continuat impertorbables, pensant a mantenir-nos sempre sans en un món malalt. Ara, mentre estem en mars agitats, et supliquem: “Desperta, Senyor”.

“Per què teniu por? Encara no teniu fe?”. Senyor, ens dirigeixes una crida, una crida a la fe. Que no és tant creure que Tu existeixes, sinó anar cap a tu i confiar en tu. En aquesta Quaresma ressona la teva crida urgent: “Convertiu-vos”, “torneu a mi de tot cor” (Jl 2,12). Ens crides a prendre aquest temps de prova com un temps d’elecció. No és el moment de la teva opinió, sinó del nostre judici: el temps per triar entre el que compta veritablement i el que passa, per separar el que és necessari del que no ho és. És el temps de restablir el rumb de la vida cap a tu, Senyor, i cap als altres. I podem mirar tants companys de viatge que són exemplars, que, davant la por, han reaccionat donant la pròpia vida. És la força operant de l’Esperit vessada i plasmada en valents i generoses entregues. És la vida de l’Esperit capaç de rescatar, valorar i mostrar com les nostres vides estan teixides i sostingudes per persones comunes -correntment oblidades- que no apareixen en portades de diaris i de revistes, ni en les grans passarel·les de l’últim xou però, sense cap mena de dubtes, estan escrivint avui els esdeveniments decisius de la nostra història: metges, infermers i infermeres, encarregats de reposar els productes en els supermercats, netejadores, cuidadores, transportistes, forces de seguretat, voluntaris, sacerdots, religioses i tants i tants altres que han comprès que ningú no se salva sol. Davant el sofriment, on es mesura el veritable desenvolupament dels nostres pobles, descobrim i experimentem la pregària sacerdotal de Jesús: “Que tots siguin u” (Jn 17,21). Quanta gent cada dia demostra paciència i infon esperança, cuidant-se de no sembrar pànic sinó coresponsabilitat. Quants pares, mares, avis i àvies, docents mostren als nostres nens, amb gestos petits i quotidians, com enfrontar i transitar una crisi readaptant rutines, aixecant mirades i impulsant l’oració. Quantes persones resen, ofereixen i intercedeixen pel bé de tots. L’oració i el servei silenciós són les nostres armes vencedores.

“Per què teniu por? Encara no teniu fe?”. El començament de la fe és saber que necessitem la salvació. No som autosuficients; sols, ens enfonsem. Necessitem el Senyor com els antics mariners les estrelles. Convidem Jesús a la barca de la nostra vida. Donem-li els nostres temors, perquè els venci. Com els deixebles, experimentarem que, amb Ell a bord, no naufraga. Perquè aquesta és la força de Déu: convertir en una cosa bona tot el que ens passa, fins i tot les coses dolentes. Ell porta serenitat en les nostres tempestes, perquè amb Déu la vida mai no mor.

El Senyor ens interpel·la i, enmig de la nostra tempesta, ens convida a despertar i a activar aquesta solidaritat i esperança capaç de donar solidesa, contenció i sentit a aquestes hores on tot sembla naufragar. El Senyor es desperta per despertar i revifar la nostra fe pasqual. Tenim una àncora: en la seva Creu hem estat salvats. Tenim un timó: en la seva Creu hem estat rescatats. Tenim una esperança: en la seva Creu hem estat guarits i abraçats perquè ningú ni res ens separi del seu amor redemptor. Enmig de l’aïllament on estem patint la falta dels afectes i de les trobades, experimentant la manca de tantes coses, escoltem un cop més l’anunci que ens salva: ha ressuscitat i viu al nostre costat. El Senyor ens interpel·la des de la seva creu a retrobar la vida que ens espera, a mirar aquells que ens reclamen, a potenciar, reconèixer i incentivar la gràcia que ens habita. No apaguem la flama fumejant (cf. Is 42,3), que mai no emmalalteix, i deixem que revifi l’esperança.

Abraçar la seva creu és animar-se a abraçar totes les contrarietats del temps present, abandonant per un instant el nostre afany d’omnipotència i possessió per donar-li espai a la creativitat que només l’Esperit és capaç de suscitar. És animar-se a motivar espais on tothom pugui sentir-se convocats i permetre noves formes d’hospitalitat, de fraternitat i de solidaritat. En la seva creu hem estat salvats per allotjar l’esperança i deixar que sigui ella qui enforteixi i sostingui totes les mesures i camins possibles que ens ajudin a cuidar-nos i a tenir cura. Abraçar el Senyor per abraçar l’esperança. Aquesta és la força de la fe, que allibera de la por i dóna esperança.

“Per què teniu por? Encara no teniu fe?”. Estimats germans i germanes: Des d’aquest lloc, que narra la fe pètria de Pere, aquest vespre m’agradaria confiar-vos tots al Senyor, a través de la intercessió de la Verge, salut del seu poble, estrella del mar tempestuós. Des d’aquesta columnata que abraça Roma i el món, vindrà damunt vostre, com una abraçada consoladora, la benedicció de Déu. Senyor, beneeix el món, dóna salut als cossos i consola els cors. Ens demanes que no sentim por. Però la nostra fe és feble i tenim por. Per tu, Senyor, no ens abandonis a mercè de la tempesta. Repeteixes de nou: “No tingueu por” (Mt 28,5). I nosaltres, juntament amb Pere, “descarreguem en tu tot el nostre aclaparament, perquè Tu tens cura de nosaltres” (cf. 1Pe 5,7).

Francesc, papa

Meditació durant la pregària feta a l’atri

de la Basílica de Sant Pere, 27 de març de 2020

 

 

8 de març 2020 – Dia internacional de la Dona treballadora

MANIFEST dels moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears: ACO, GOAC, JOC i MIJAC, Capellans obrers, Religioses/os en barris obrers i Delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya.

Dos testimoniatges:

-“Portem anys lluitant, manifestant-nos, sortint en mitjans, demanant una cosa tan simple com la fi de la precarietat laboral. Hem estat víctimes d’acomiadaments improcedents per formar part de l’associació de neteja “Las Kellys”, de males pràctiques, de situacions vexatòries, però ningú ens va defensar. No és normal que en 60 minuts haguem de netejar 5 habitacions d’un hotel. Continuarem lluitant fins que les institucions canviïn la llei. L’externalització dels serveis ens condemna a la precarietat.”

 -”Avui un pacient, després d’administrar-li el tractament, m’ha dit unes paraules sexualment ofensives. No és un pacient de salut mental, sap perfectament què m’ha dit i que no està bé. Quan li he dit que el denunciaria, a sobre s’ha sentit ofès perquè ‘estic exagerant i que el que m’ha dit era un afalac’. Haver d’aguantar aquesta mena de comentaris a la feina, més sovint del que ens pensem, és una degradació.”

Les dones treballadores encara som víctimes directes de la precarietat laboral i la desigualtat. L’any 2020 la bretxa salarial segueix afectant moltes dones, segons la Unió Sindical Obrera (USO) les dones cobren, de mitjana, 10’81 euros davant del 15’13 euros que arriben a ingressar els homes. La dificultat per accedir a llocs de responsabilitat també se suma com a exponent visible de la desigualtat que patim a l’àmbit laboral. Les dones continuem sent les principals encarregades de les cures intrafamiliars. Majoritàriament, som nosaltres mateixes qui demanem la reducció de jornada per poder garantir les cures dels altres, s’invisibilitza el valor del propi servei que es dóna. Tot això és part del paper, en el model de societat, que les dones treballadores hem après i interioritzat.

No obstant això, celebrem el recent augment de durada del permís de paternitat a 12 setmanes, i que s’acosta cada cop més a les 16 setmanes de maternitat. Aquest canvi permet una igualtat real a l’hora d’encarregar-se de les cures dels fills i filles.

Creiem fermament que som una peça clau i imprescindible en la lluita contra les opressions i la conquesta de la justícia social a tots nivells. Un dels espais més importants per trencar amb aquestes desigualtats és l’elaboració de polítiques i normatives que treballin a favor de la igualtat de la dona en l’àmbit laboral, aportant la nostra experiència i sensibilitat. Poder participar d’aquests espais és encara un repte per la societat.

-“Maria digué: La meva ànima magnifica el senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva. […] Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils; omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res.” (Lluc 1, 46-47/ 51-52-53)

-Apel·lem a la sororitat, que busca l’aliança i l’ajuda mútua entre dones per contribuir amb accions específiques a l’eliminació social de totes les formes d’opressió i el conseqüent empoderament femení. Aquesta lluita i acompanyament mutu el reconeixem en tants projectes i reivindicacions fetes per dones i per a dones! Així mateix, creiem necessària la implicació i conscienciació dels homes per a avançar en aquest camí cap a un món nou de totes i tots.

-Volem reivindicar que les dones no gaudim de paritat de representació en els espais de diàleg i decisió i, per tant, ens trobem que l’elaboració i adopció de les polítiques de treball no donen sortida a les injustícies i desigualtats laborals que patim.

-Ens solidaritzem amb totes les companyes feministes d’arreu del món que lluiten contra els feminicidis, les agressions sexuals sistemàtiques i la cosificació constant de les dones. Reafirmem que el feminisme ha de ser interseccional i sempre ha d’estar de part de les més discriminades, ja sigui per raó de procedència, ètnia, gènere, religió, orientació sexual o classe social. La nostra lluita és mundial, com bé deia l’escriptora Audre Lorde: “No seré una dona lliure mentre continuï havent-hi dones sotmeses”.

-Ens alegrem especialment del sorgiment de la Coordinadora de Dones creients, en el marc de les reivindicacions del 8Març dels últims anys i focalitzant la denúncia de la discriminació de la dona dins l’Església i a l’esforç per la igualtat dins de la institució. En aquest sentit, la protesta “Alcem la Veu”, feta l’1 de març d’enguany, iniciada a Barcelona i a la què s’han sumat multitud de ciutats arreu de l’estat, marca un punt d’inflexió. Animem a la participació per alçar la nostra veu com a dones creients.